La producció de bitllets i monedes té un factor res inapreciable que és el cost nominal de producció. Si el cost de fabricació d'un bitllet o d'una moneda es superior el seu valor facial, la operació genera perdudes econòmiques pel emissor, és miri com és miri. En aquest sentit, els bancs centrals emeten de manera continua de monedes de 1 i 2 cèntims a perduda i la Comissió Europea estan estudiant els següents escenaris per canviar aquest problema:
1. Seguir amb l'emissió de monedes a perduda o amb valors de producció superiors al seu valor facial.
2. Emissió de monedes de 1 i 2 cèntims a menor cost de producció (canviant matèries primeres).
3. Eliminació ràpida de les monedes de 1 i 2 cèntims en circulació contant les emissions de reemplaçament i aplicant la norma d'arrodoniment, retirant-les del curs legal.
4. Desaparició lenta de les monedes de 1 i 2 cèntims, fent servir les pràctiques de arrodoniment només per el pagament final, però seguiran sent de curs legal.
Tal i com pinta la història, la tercera opció és la preferida en Europa, tot i que les diferències bàsiques vindran amb les normes d'arrodoniment que s'aprovin en tot cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada